A la dedicatòria que obre Moby Dick hi diu: “En senyal de la meva admiració pel seu geni, aquest llibre està dedicat a Nathaniel Hawthorne”. Melville ho sabia: Hawthorne era el primer mestre -silenciat- de la novel·la nord-americana. Autor de La lletra escarlata, fou en els contes on condensà millor el seu imaginari, format per homes de ciència en contacte amb el Mal, autocàstigs inhumans o dones avesades en l'art de la bruixeria. Sigui como sigui, tots els personatges acaben pagant alguna cosa grossa.
Però els contes de Musgos de una vieja casa parroquial són també receptacle de la fantasia gòtica de Poe i del transcendentalisme dels seus amics i filòsofs R.W. Emerson i H.D. Thoreau. És més, relats com La hija de Rapaccini esdevenen model de l'adoctrinament purità de la Nova Anglaterra del XIX, a seguir també a inicis del XX.
La primera empresa de Hawthorne era altruista: l'home podia arribar a un món millor. La segona empresa era escriure per a si mateix. A mig camí va parar-se a escrutar la psicologia humana. I en aquest recull ens convida a passejar per les cambres més fosques de la seva casa de camp, que no té res de vella.
