Agustín Fernández Mallo - Carne de píxel

Quart llibre de poesia d’Agustín Fernández Mallo (La Corunya, 1967), resident a Mallorca i llicenciat en Ciències Físiques i capitost de l’estètica afterpop –segons Eloy Fernández Porta– o del que els mitjans de comunicació han designat com a “generació Nocilla” per la força amb què va aparèixer el primer volum del seu projecte narratiu, Nocilla Dream, millor llibre del 2005 segons Quimera. Per si això sona a poc, Fernández Mallo és qui porta la bandera a les lletres espanyoles del concepte “poesia postpoètica”, aquella que inclou en els poemes elements de la ciència o l’art contemporani. L’imaginari de Fernández Mallo és transgressor; subverteix. No en va ha suposat una glopada d’aire fresc, principalment, en la narrativa espanyola actual. Pel que fa a la seva poesia en prosa, traient la part de referències al món del pop –que, com és de suposar, no diuen res de nou– prové d’un imaginari poeticocientificista en la mateixa línia que les seves nocillas, que si bé són complicades d’entrar-hi, alhora resulten molt divertides.

A Carne de píxel dibuixa una ciutat inventada on apareixen un home i una dona en els seus diferents processos de parella, des de l’inici fins la ruptura, a través dels quals el poeta aborda els conceptes d’amor o d’espai. Amb el suport d’un llenguatge a voltes informàtic, el píxel –l’element més mínim que conté el màxim d’informació– esdevé símbol del que li sobrepassa al poeta per la impossibilitat d’entendre’s i explicar-se. La quotidianitat, l’experiència sobre l’amor, la parella, el record i el passat són presentats en petites dosificacions que recullen també els racons més foscos de la filosofia de Bataille o la paraula de l’infern de Manganelli, tot passat per un filtre d’imatges futuristes –“llengua d’aigua”, “ADN postpoètic”...– on el més interessant és l’estil fred i tallant amb què expressa la capacitat d’interiorització i la connexió d’aspectes vitals –que en el fons són els que importen–, com fa en la narrativa, on Fernández Mallo és encara més incisiu.