Chanson · Montand és un dels caps de bandera de la chanson francesa, dins una primera fila que s’ha anat renovat constantment amb els genis de Brel, Gainsbourg o Brassens. Provinent de la Toscana francesa, va canviar el nom d’Ivo Livi per Yves Montand (‘muntant’) i mai més va baixar la guàrdia com tampoc la dels ideals comunistes que va defensar fins a la mort. Aquest esperit jove i reivindicatiu és el que sobresurt en la fantàstica selecció que ha fet Discmedi del repertori de l’artista, Le temps des cerises. De títol homònim, en la cançó que enceta l’antologia la veu més recollida de Montand canta els versos de Jean-Baptiste Clément (“J’aimerai toujours le temps des cerises / Et le souvenir que je garde au coeur”) per reflotar el pes del record, però sobretot per alçar el vermell de les cireres, dels llavis i de la sang; el vermell, en definitiva, de les banderes de la llibertat. A més d’aquest Montand imparable que mai deixa de batallar –menció destacable mereix la versió de Le chant de la libération (Le chant des partisans)– l’artista invita a un viatge cap a la boirina del París l’alliberació, dels cabarets-concert on el pauvre Jean amb la seva goualante podia deixar una prostituta entotsolada (com cantà Piaf, amant i catapulta de Montand).
Le temps des cerises també inclou les altres cares del diamant de la Toscana: dolçor, melangia, diversió (Compagnons de mauvais jours), cançó de carrer (Les saltinbanques), amor (C’est si bon) i desamor, cinema, elegància i, sobretot, poesia (en la inesborrable Les feuilles mortes). Deliciós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario