Encara surten coses de la mitosi post-Pixies. La que va ser baixista del grup dels vuitanta que ha donat pas a més carreres de la música als marges del rock dels noranta, Kim Deal, i la seva germana, Kelley Deal, després d’uns quants anys de pèrdua –deixem-ho aquí– han tingut una correcta resurrecció.
Com era de suposar, el nou àlbum no és de cap manera comparable als seus dos primers: el que va ser la seva obra magna, Pod (1990), i la seva meravellosa catapulta, Last Splash (1993), a partir de la qual van fer gira com a teloneres de Nirvana i les seves cançons es van quedar gravades al cap de tots els que els agrada l’indie. Posteriorment, Kim Deal va muntar per separat The Amps, i va treure Pacer, un memorable disc ple de hits. El talent compositiu de les bessones Deal era indubtable, com la seva insistència. Però després de set anys, al 2000 van treure el desganat i repetitiu Title TK, ja sense la tercera pota del grup, Tanya Donnelly, que va suposar la decepció per a fans i crítica. Doncs bé, han hagut de passar set anys més per escoltar l’esperat Mountain Battles, un disc que, així com l’anterior era clarament destriable de la seva discografia, aquest posa en voga unes Breeders adultes que saben jugar les seves cartes i, el que és més important, evolucionar.
L’àlbum és descaradament eclèctic: tan bon punt poden passar d’un rock de guitarres distorsionades que es retroalimenten (Overglazed, l’obertura); a un ritme rap i tribal a Bang On; a un bolero en espanyol (!) amb Regálame esta noche, on canta Kelley; a un country (!!) amb Here No More; o a temes més punk (German Studies) i divertits (It’s the Love). Però també està format per un pop ambiental i minimalista, on Deal juga amb la viscositat de la seva veu: Night of Joy, We’re Gonna Rise o l’enigmàtica Mountain Battles, de guitarres lentes i allargades –que són els moments on l’àlbum guanya–. El segell Breeders hi és, no tan enèrgic ni tan complex com el dels 90, però sí que apareix ben espolsat amb temes com el fluctuant Spark o els sons metàl·lics tomwaitians d’Istanbul.
Mountain Battles no és ni molt menys el disc de l’any, però demostra com The Breeders, malgrat viure de coses passades –clarament agradables en els temps que corren–, poden ser capaces de fer ballar tothom en una llarga gira que pararà al Summercase d’enguany. We’re gonna rise, canten. Esperem la seva ascensió amb candeletes.
Ressenya apareguda al Benzina d'abril.
No hay comentarios:
Publicar un comentario