Hidrogenesse - Bestiola

Simfonia electropop de butxaca · Bestiola, com ells mateixos diuen, no és el nou disc d’Hidrogenesse; és l’epíleg al 2007, un complement a Animalitos que conté algunes cançons que s’hi van quedar fora, com el tema homònim del disc, que en dues versions diferents obre i tanca el disc-passeig per on Genís Segarra i Carlos Ballesteros ens volen portar.

Si Animalitos ha representat un àlbum explosiu, tant pel que fa a les lletres com a les melodies, Bestiola pretén continuar-lo –el projecte és prou ric– en versions de temes ja coneguts, com Fuig llop fuig llop fuig (Animalitos), d’altres d’antics i molt corejats als seus concerts com Vuelve conmigo a Italia (Lujo y miseria) o una versió de l’Estamos aquí de les seves protegides Feria; com també alguns inèdits que es van quedar fora de Gimàstica passiva o Animalitos, recuperant les bateries que va gravar en el seu moment Alfonso Melero (Hello Cuca!). Bestiola són 39 minuts non-stop plens de drones electrònics, vocoder, efectes de so, seqüències i feedbacks en una “galeria de miralls” que busquen reflexos de temes vells i que juguen a barrejar constantment melodies passades amb les del mateix Bestiola. El resultat és una simfonia de viatge circular on els ritmes passen de l’electrònica alemanya a relaxar-se cada cop més, entrant en un onirisme més ambiental, on el protagonisme el prenen el so i l’espai. Un disc base que recupera el moll de l’os d’Hidrogenesse, on ells mateixos han fet un homenatge merescut a la seva música, no exempt de malenconia, que no deixarem d’aplaudir.

Ressenya apareguda al Benzina de març.