"Aquelles dues pedres aixecades gairebé tocant a Port de Reig, no figuren pas cap Verge romànica, com creia jo, ni és cap amagatall de pirates, com crèieu vós. L'altra nit vaig veure que es movien i que projectaven damunt la mar llargues esteles fosforescents. M'hi vaig acostar: eren les dues mans sangoses d'un monstre naufragat dos mil anys ha; a mitjanit, els dits prenen la transparència del cristall i reflecteixen la vida del fons de les deu mars".
(...)
"Anit passada, al Cafè de la Marina, els pescadors ho asseguraven: camí del Cap de Creus, a les tardes dels diumenges, dues dames amb vestit Imperi i xinel·les d'argent caminen ulls clucs damunt les ones furioses, amb els braços estesos a NE. Avui, que és diumenge, hi hem anat, rems batent, amb el bot de l'Eusebi. Però damunt la mard mancada, a l'indret assenyalat de l'aparició, s'havia fet una claror tan gran que ens ha calgut també cloure els ulls i estendre els braços a NE. En obrir-los, era negra nit. Els nostres peus eren un teixit d'escata, i per damunt l'horitzó desert s'aixecava un estel de corall immens."
J.V. Foix, Notes sobre El Port de la Selva, KRTU, Quaderns Crema, 1983.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
(...)Amb mans de llums, nuàrem cordes/Al lli del port -quan el navili/De les resines emigrants,
Ebri de vents, amarinava-;/ I, a l'Instant Pur de la fontana,/ Vam petjar el tou dels prats solars.
Per un camí de veus cremades/I ònixs pregons amb flams d'oracle/-Parany august! Orbes verdors/ Insinuants del pur baladre!-/ Guanyàrem, clars, la vall on fullen/ Xifres i mots predestinats (...) (F.V.Foix Per un camí de veus cremades, 1953)
Èlia
Publicar un comentario