Com ells mateixos declaren a la seva web, uns quants anys treballant per separat donen perspectiva. El setembre del 2006 (any en què Stuart A Taples treia en solitari el magnífic Leaving Songs) els Tindersticks es van trobar sobre l’escenari del Barbican Theatre per tocar plegats el seu segon àlbum, i el més rodó, Tindersticks II (del 95). Però aquella nit també els va servir per convèncer-los que havien de treure un altre disc, més íntim i amb els sis integrants de sempre. Si en l’últim, Waiting for the Moon (03), van esprémer una línia més experimental i walkeriana amb resultats tan claustrofòbics com la versió per a cançó de la peça 4:48 Psychosis de Sarah Kane, ara a Hungry Saw han fet una mirada cap al pop fosc dels inicis. Al dandisme, la malenconia, la poesia i la finesa de sempre Tindersticks hi han afegit temes de mig temps més dolços i amb ritmes més marcats com Yesterdays Tomorrows o la stereolabiana E Type, que endolceixen i refresquen la seva música. Junt amb els tocs minimalistes del piano, la flauta, les cordes i les percussions elegants, la veu de Stuart A. Taples es presenta millor que mai dins d’un so nítid i estructurat. L’inici del disc s’obre amb una intro continguda i nostàlgica que posa l’oient alerta davant l’emotivitat que vindrà. I sí, l’emotivitat del seu pop barroquitzant està servida, i en safata de plata! Seran pactes entre Taples i el diable que, com diu a Hungry Saw, on el cantant es col·loca sobre mans mefistofèliques, “hello darkness my old friend / it’s time to kerk those tears again”.
Ressenya publicada al Benzina de maig de 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario