Claudio Magris - El viatjar infinit

Just després de la publicació de Vostè ja ho entendrà, una deliciosa nouvelle que va descol•locar els lectors magrisians, Edicions de 1984 i Anagrama recuperen L’infinito viaggiare de Magris, del 2005; un compendi i una carpetada a l’autèntic projecte de l’escriptor de Trieste: “Viure, viatjar, escriure”. Que la literatura comença amb la literatura de viatges és una fet que es materialitza amb l’Odissea d’Homer, i és dins mateix on es col·loca Magris per explicar com la literatura és un viatge, una trasllat perpetu, on les imatges es buiden i es tornen a omplir –com les maletes–. Un trasllat on tot flueix, tant l’escriptura sobre el paper com el viatjant en l’espai i el temps, i en l’evolució del jo. Lâchez tout, escrombrava Breton.

Però a El viatjar infinit, Magris no es vol desfer de la identitat individual ni comuna i recull les notes dels viatges, tant literaris com geogràfics, que més l’han copsat (entre el 1981 i el 2004) i que suposen una magnífica introducció a l’univers magrisià, on la seva veu ha analitzat cada pedra o placa que ha trobat pel camí. Un quadern de bitàcola que si bé a Microcosmos o El Danubi recollia les experiències des de la llunyania, i amb la conseqüent teorització i reinvenció, ara les seves notes estan lligades al moment immediat, a l’instant en el viatge i, per tant, a la Història.

Les referències culturals que Magris hi aboca són inesgotables: no en va el seu to positivista torna a buscar la solució als temes fronterers en l’explicació en els seus referents (Goethe, Novalis). Tot viatge traspassa fronteres, i tot viatge suposa utopia i desencant; meravella i por davant del descobriment. Però és en la indagació on es pot arribar al respecte, i en l’espera que apareguin escletxes per on es coli una mica d’aire real; és a dir, és en el coneixement cultural on pot l’objectiu vital, per entendre’s i entendre el seu voltant. I és així com a través del Quixot, per exemple, s’apropa a la realitat espanyola; i ofereix un fris d’Anglaterra, els països nòrdics, Orient i la seva especialitat: la Mittleuropa.